La Fundació Alchimia Solidària dona suport al Centre de Fauna subvencionant alguns projectes d’investigació i recerca.
La nostra relació va començar quan el Centre de Fauna va estar a punt de tancar portes, el 2014. Davant la importància de la presència d’un centre de fauna a les comarques Gironines, i gràcies a tot el moviment social, d’entitats i particulars, que va demanar que es mantingués el Centre, avui en dia encara restem oberts i amb més ingressos d’animals que mai. En aquell moment, la Fundació Alchimia Solidària ens va ajudar a mantenir els treballadors i des d’aleshores hem mantingut una col·laboració conjunta en temes de natura. N’han sorgit projectes d’investigació com el de seguiment de botulisme al PNAE (Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà), millora dels alliberaments de xoriguers (Falco tinnunculus) mitjançant la col·locació d’una caixa de hacking, ajuda per mantenir personal a l’àrea de cria de pollets orfes i cessions de material per a la mateixa àrea.
El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà es va crear l’any 1984 i actualment es troba ubicat al Parc Natural dels Aiguamolls al municipi de Castelló d’Empúries, a l’Alt Empordà.
La seva funció principal és rehabilitar i alliberar, en les millors condicions possibles, els exemplars de les espècies de la fauna autòctona protegides de les comarques gironines, analitzant-ne les causes de mortalitat -si és el cas- o alliberant-los posteriorment en el medi natural.
La rehabilitació és el motiu de la creació dels centres de fauna. És una tasca cabdal en la conservació de la biodiversitat pel que fa a espècies en perill. Per la resta d’espècies és important des del punt de vista social, educatiu o en termes de millora de la ciència veterinària. També l’Educació i sensibilització ambiental és una tasca molt important del nostre centre. Una manera d’inculcar la necessitat de conservació de la nostra biodiversitat. Altres funcions com les tasques pericials són menys conegudes però molt importants, com ara realitzar informes sol·licitats pels agents de l’autoritat per procediments penals o expedients sancionadors a persones o empreses que han causat algun efecte negatiu al nostre medi natural. La investigació i recerca també és una funció molt important per avançar en l’estudi de la fauna salvatge i avançar en tècniques de rehabilitació.
Quan ens trobem amb un animal de fauna salvatge ferit, cal traslladar-lo tan ràpid com sigui possible al nostre centre (àmbit de Girona), o trucar als Agents Forestals perquè el recullin i ens el portin.
PROJECTE
Creació d’una guia Audio-Visual del protocol òptim de cria a mà i maneig de polls orfes de falciot. Protocol basant-se en extensa recerca científica i experiència en la seva implementació al Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà i al Centre de Fauna de Torreferrussa.
Guia basada en vídeos, fotografies i textos informatius de la biologia reproductiva de l’espècie i totes les etapes del protocol de cria:
- Biologia de l’espècie.
- Estatus de conservació.
- Causes d’admissió a centres de recuperació.
- Consells de manteniment i transport abans arribada al centre.
- Revisió clínica.
- Tractaments inicials.
- Teràpia de fluids.
- Habitacles.
- Alimentació.
- Preparació / Implementació aliments.
- Seguiment casos clínics específics.
- Alliberament.
- Efectes de l´ús de dietes incorrectes.
OBJECTIUS
La publicació d’aquesta guia pot permetre fer més extensiva la necessitat de l’ús de bones pràctiques en la cria i rehabilitació de falciots i moltes altres espècies insectívores, i millorar així la supervivència d’aquests orfes en els centres de recuperació d’arreu.
La guia hauria de difondre, actualitzar i reforçar la informació que es va publicar en l’article científic “Fusté et al (2013) Hand–reared Common Swifts (Apus apus) in a wildlife rehabilitation centre: assessment of growth rates using different diets, Journal of Zoo and Aquarium Research, 1(2)”, que va tenir i encara té una important repercussió dins el món de la rehabilitació de falciots i altres espècies insectívores a molts llocs del món. L’article mostra el que inicialment sembla lògic que és el fet d’alimentar els polls insectívors amb dietes basades en insecte, però el més important i revelador de l’article és la mostra empírica dels riscos i perills de les dietes no basades en insectes (exemple: pinso o carn), utilitzades extensivament, per alimentar aquestes espècies insectívores.
DESTINATARIS
A: Per a professionals que treballen a centres de recuperació de fauna de tot el món (tot i ser específica sobre falciots, el protocol és extrapolable a moltes espècies similars).
Molts centres de recuperació varen adoptar la dieta suggerida per l’autor al seu article, molts sorpresos pels canvis en la condició física final i un increment de la supervivència dels polls que arriben en estat més greu. A això ha ajudat també les pàgines webs www.falciotnegre.com i www.swift-help.org (creades per exposar les troballes de la recerca i els riscos de dietes incorrectes, suggerint el protocol òptim), fòrums, conferències i comunicacions personals. Moltes institucions que aconsellaven incorrectament com alimentar els polls a les seves pàgines han estat contactades i han fet canvis a les seves pàgines web. Però cal seguir fent campanyes, a molts països encara avui molts centres de recuperació utilitzen dietes incorrectes, i no només per falta de recursos, sinó per desconeixement.
B: Per a particulars que es fan càrrec de la cria de polls en molts països on els centres de recuperació de fauna són anecdòtics. També aquells particulars partícips en xarxes d´adopció de polls, formada per gent que s’ha preocupat de fer-se conèixer per poder recollir i tirar endavant polls orfes a les seves àrees geogràfiques mancades de suport professional en la rehabilitació de fauna (en casos on centres de recuperació no es poden fer càrrec dels polls de falciot o simplement no els accepten per saturació o falta de recursos).
L’autor de la recerca rep via xarxa social i les pàgines webs dotzenes de missatges de persones que troben polls de falciot a terra i no sabem que fer ni com actuar – persones d’arreu d’Europa i països de l’Àfrica subequatorial. La primera resposta és sempre que sigui possible referir-los a centres de rehabilitació de fauna o experts reconeguts propers. En molts casos això no és possible. Moltes persones mostren interès a tirar endavant els polls, però entenen amb preocupació la dificultat i responsabilitat d’aquesta tasca. Tot i això molts ho han aconseguit gràcies als consells donats i s’han involucrat activament per seguir ajudant en el futur a altres orfes que els arribin.
IMPORTÀNCIA
La població de falciots es mostra aparentment estable a l’àrea mediterrània. Contràriament, als països del nord s’està observant un important declivi en els darrers anys. Un exemple molt revelador és al Regne Unit on la població ha disminuït més 50% en els darrers 10 anys.
Aquest any, l’arribada dels falciots d’Àfrica ha estat més feble, amb l’entrada de molts menys individus. Això ha engegat una alarma i ha estat notícia a molts programes de la televisió britànica, particularment a la BBC.
Els protocols utilitzats en alguns d’aquests països (observació personal), on la rehabilitació de fauna està en mans d’organitzacions no governamentals i particulars, resten lluny de ser òptims.
MÈTODE
La producció audiovisual es realitzarà al Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà durant el període de cria del falciot, de maig a agost 2018. L’edició del material es realitzaria un cop finalitzi la temporada de cria. La guia estarà disponible per poder ser distribuïda abans de l’inici de la pròxima temporada de cria 2019.
Deixa un comentari