Jornada sobre “Persones amb discapacitat SEXE I AFECTIVITAT”

La sexualitat esdevé una part important de la salut física i mental de qualsevol persona. No hi ha una sexualitat específica de les persones amb diversitat intel·lectual(DI) ja que la capacitat sexual i afectiva no és substancialment diferent, però sí que ho és la mirada social que se’n fa sovint.

Actualment un bon nombre de pares i mares ja no pregunten com poden evitar la sexualitat dels seu fill o filla amb una DI, sinó com poden ajudar a aquests fill a expressar la seva sexualitat d’una manera que sigui equitativa a les seves capacitats ( Tandem Team, 2016). El mateix està succeint amb els professionals que els atenen.

Al nostre país, la manca d’ informació i de formació en aquests tema, tant d’uns com dels altres, és flagrant i incideix directament en la estabilitat emocional i mental d’aquestes persones. Està demostrat que un bon nombre d’alteracions de l’estat d’ànim ( depressió, ansietat generalitzada …) o de la conducta, tenen relació directa en la inhibició d’una sexualitat, que esdevenia saludable, i que els prejudicis, la discriminació social i la manca d’oportunitats ha sesgat.

D’altra banda, les persones amb DI han estat històricament excloses del control de la seva vida. Necessitar suports per realitzar una vida autònoma no vol dir, en absolut, que no es tinguin en compte els seus desitjos i que sempre se’ls hi hagi de dir com han d’afrontar els seus processos vitals. D’aquesta manera tant sols s’aconsegueix afeblir molt més la seva vulnerabilitat i passar per alt el munt de potencialitats que tenen.

Aquestes persones no són asexuades o en el millor dels casos sexualment incompetents. Els joves amb DI, a pesar de tenir un desenvolupant biològic idèntic a altres joves sense discapacitat, tenen una maduració social, emocional i intel·lectual més tardana. El seu cos físic és possible que estigui més desenvolupat que la resta de les seves habilitats.

La formació dels futurs professionals no té en compte l’educació sexual dels infants i joves amb DI. Ells també necessiten informació similar a la dels seus companys, però les estratègies d’ensenyança han de ser diferents. Tot esser humà té dret a una correcta informació i a que se’l respecti, en tant que persona amb les seves opinions i demandes. Fruit d’aquesta invisibilitat a que ha estat i encara està sotmesa , la persona amb diversitat intel·lectual, és molt més susceptible a patir abusos de tot tipus.

Els abusos sexuals que pateixen és aclaparador ( superior al de les persones que no tenen una DI) i són fruit, en bona part, a la manca d’educació afectiva i sexual que pateixen.

Segons recull un estudi elaborat al 2016 per DINCAT Plena Inclusió, la Fundació Vicki Bernadet i GREVIA (Grup de recerca en victimització infanto-juvenil) UB. La prevalença de les situacions de victimització és la següent:

El 97% de les persones amb DI són un col·lectiu en risc de victimització. Nou de cada 10 persones amb DI han patit algun tipus de victimització al llarg de la seva vida.

• El 97% de les persones amb DI són un col·lectiu en risc de victimització. Nou de cada 10 persones amb DI han patit algun tipus de victimització al llarg de la seva vida.
• El 50% de les dones amb DI ha sofert algun tipus d’abús sexual. Pel que fa als homes un 25%.

• La prevalença de victimització sexual amb contacte físic es d’un 66% (Petons i tocaments: 34’6% . Estimulació sexual de l’agressor: 15’3 %. Penetració oral, anal, o vaginal: 16’2 % ).

• El 24,5% de les dones ha patit relacions sexuals no consentides amb penetració, així com el 7% dels homes.

• La victimització sexual, sobretot en dones joves i adultes, es dona majoritàriament al carrer o locals públics i a casa.

Davant aquesta realitat s’han realitzat unes jornades sobre afectivitat i sexualitat amb tres objectius prioritari:

• Posar veu al patiment silenciat de milers de joves i adults amb DI de Girona i Comarques amb risc d’exclusió social.
• Donar eines als professionals del camp social que per ètica i justícia els acompanyen en el dret a expressar la seva afectivitat, i que han d’intervenir en les famílies i entorn proper de la persona amb DI.
• Empènyer a que l’imaginari social pugui fer un pas endavant i passi de pensar-los com a “nens”, a situar-los en un estadi d’adult.

L’interès del tema, per part dels agents encarregats de vetllar per la qualitat de vida de les persones amb DID de la província, es justifica amb l’assistència a aquestes Jornades i amb la constatació que davant d’una necessitat d’intervenció s’han de derivar els casos fora de la província.

Un total de 130 persones entre ponents, professionals i famílies es van reunir amb l’objectiu de actualitzar la seva formació en aquests tema i reflexionar sobre les dificultats que es troben per a poder garantir una correcta educació afectiva i sexual que minimitzi la gran vulnerabilitat d’aquestes persones enfront a aquests temes (tant els professionals que treballen en l’atenció directa de persones amb DID com les mares, els pares i tutors en l’àmbit familiar) . L’objectiu final ha estat elaborar un manifest on es reivindica el dret a la informació, educació i prevenció de les PDID en l’àmbit de la sexualitat i assegurar-los una vida sexual plena i saludable.

El Manifest pel dret a la normalització de la vida sexual de les persones amb discapacitat intel·lectual sorgeix de la Jornada sobre “Persones amb discapacitat SEXE I AFECTIVITAT” realitzada a l’octubre del 2017 a Girona, unes jornades que tenen lloc per donar resposta i visibilitzar la inexistència de recursos i serveis que treballin en aquests tema a la província de Girona. Aquestes dificultats d’accessibilitat a un recurs apropiat fan encara molt més difícil l’abordatge d’aquestes necessitats.

Així, el manifest dona a conèixer quins serien els passos més immediats que caldria aconseguir per construir una xarxa prou solida que garanteixi la consolidació d’aquests drets per a les persones amb DID.

PDID – Persones amb Discapacitat ntel·lectual i del Desenvolupament.