El botulisme és una intoxicació causada per la neurotoxina botulínica, produïda, principalment, pel bacteri Clostridium botulinum. Es troba entre les intoxicacions alimentàries més greus pels humans. Al mateix temps, és una de les malalties que afecta de forma més significativa a les aus migratòries, especialment aquàtiques i limícoles, afectant cada any a milers i fins i tot milions d’individus de moltes espècies diferents. Les espècies abundants i àmpliament distribuïdes segurament suporten bé les baixes per botulisme, però un sol brot pot tenir conseqüències greus per la viabilitat d’aquelles espècies en perill o amb una distribució reduïda.

Quan les espores de C. botulinum presents al sediment de les llacunes es troben en les condicions idònies es produeix el desenvolupament del bacteri, que pot arribar de forma directa a les aus que s’alimenten filtrant el sediment, o bé a partir de vectors que acumulen la toxina botulínica. Durant els brots de botulisme les majors concentracions de la toxina es troben en els cadàvers d’ocells prèviament afectats, ja que s’hi donen les condicions òptimes perquè hi creixi el bacteri (alta temperatura, absència d’oxigen i matèria orgànica). Els invertebrats que s’alimenten d’aquests cadàvers acumulen la toxina, que en dispersar-se actuen de vectors cap a les aus que se’ls mengen. Aquestes, en ingerir-los s’intoxiquen i moren, generant un nou substrat en el qual es desenvolupa altra vegada C. botulinum i la seva toxina. Així el cicle es retroalimenta, fins que les condicions ambientals deixen de ser favorables.
Les condicions perquè es desenvolupi C. botulinum en el sediment són, principalment: manca d’oxigen, elevada temperatura, pH entre 7,5-9, potencial redox negatiu i un augment de matèria orgànica. Un dels factors més importants és la temperatura elevada, que a part de ser necessària perquè es multipliqui el bacteri, pot afectar els anteriors paràmetres químics de l’aigua, amb un efecte en cadena degut a l’increment de la descomposició de matèria orgànica, que té un efecte sobre el pH i disminueix l’oxigen disponible i el potencial redox.
El primer brot de botulisme al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà va ocórrer l’any 1998, de llavors ençà hi ha hagut 6 brots importants. Els que van afectar més ocells i de més espècies diferents, van ser els dos primers, els anys 1998 i 1999, amb 945 i 698 ocells afectats, respectivament.
En el cas dels Aiguamolls de l’Empordà, els factors que semblen haver desencadenat les condicions idònies pel desenvolupament de C. botulinum són diversos. En primer lloc cal destacar els factors ambientals, relacionats amb les condicions meteorològiques, tant en moment del brot com dels mesos previs. En aquest estudi hem vist que, tot i que no hi ha una relació significativa entre temperatura, precipitació i l’aparició dels brots de botulisme, sí que aquests factors semblen tenir una gran importància en l’augment del risc que es produeixin els brots. Així, anys càlids i secs, en els quals disminueix l’aigua de les llacunes i, per tant, també disminueix el nivell d’oxigen, són susceptibles a patir un brot. Els anys en què s’han donat aquestes condicions, però que no s’han donat casos de botulisme, és probable que s’hagi pogut evitar gràcies a la gestió que s’ha fet de l’aigua o a la influència d’altres factors. De totes maneres, tampoc es pot pretendre tenir un control absolut sobre el risc de botulisme i de fet, alguns autors ja diuen que alguns brots de botulisme poden ser simplement imprevisibles.
Uns altres factors d’importància cabdal són els paràmetres químics de l’aigua. Als Aiguamolls de l’Empordà, l’alteració del règim hídric natural i l’artificialització d’aquest, pot haver comportat un augment de la concentració de nutrients i matèria orgànica donant lloc a un augment d’eutròfia. La sobre inundació durant les èpoques anteriors als primers brots podria haver conduït a un increment de la matèria orgànica i dels nutrients a l’aigua. Per altra banda, una de les zones més susceptibles a patir casos de botulisme és el Sistema d’Aiguamolls Construïts de la EDAR d’Empuriabrava, on a l’estiu hi ha un notable increment de la càrrega de nutrients, que poden també portar a l’eutròfia i la baixada d’oxigen de l’aigua.
El motiu que pot haver generat un brot de botulisme pot ser en realitat una interacció de múltiples factors, complexa i difícil de determinar, tot i que s’evidencien un conjunt de variables sobre els que cal estar especialment alerta.
Finalment, hem vist que tant la gestió preventiva, com la correctora dels brots de botulisme és molt complexa i implica tota una sèrie de pros i contres que cal posar sobre la balança a l’hora d’implementar-les. D’entrada, la conservació d’aus és un element clau en aquest parc natural, però també és important la conservació de la resta d’espècies animals i vegetals del sistema d’aiguamolls, així com el funcionament hídric característic dels sectors que es mantenen més naturals d’aquest sistema.
És evident que els brots de botulisme poden tenir una gran afectació pel que fa a mortalitat d’aus, un efecte molt visible que manifesta una pèrdua molt notòria i que pot tenir efectes importants sobre algunes espècies escasses. Però cal tenir en compte que l’aplicació de les mesures preventives d’assecatge durant períodes massa prolongats, també comporten un perjudici important quant a fauna i flora, que sovint pot ser molt més greu malgrat ser menys visible. Així, allargar els períodes amb aigua d’alguns sectors, si està disponible i sense alterar de manera important el ritme natural de la zona, combinat amb una bona vigilància durant l’estiu podria ser una bona estratègia per evitar els brots de botulisme, tot mantenint els valors d’aquests espais pels quals s’han protegit o fins i tot creat. També cal tenir en compte que, com ja s’ha mencionat anteriorment, l’estiu pot ser el reflex de la gestió que s’ha dut durant tot l’any, de manera que convé evitar arribar a l’estiu amb concentracions elevades de nutrients als sectors més sensibles.
Tot i això, cal tenir molt present, que en trobar-nos en una regió mediterrània on els estius són calorosos i secs, la gestió de l’aigua es converteix en una tasca encara més difícil. No sempre és possible crear alternatives amb aigua ben oxigenada i la majoria de vegades disminueix el nivell d’aigua de tal manera que és impossible tornar-lo a recuperar amb aigua de qualitat. Per això és clau que, en determinats llocs, s’estigui especialment alerta per mantenir i allargar els nivells d’aigua aconseguits durant la primavera i evitar que una baixada sobtada no es pugui recuperar fins a la tardor.
Deixa un comentari