Com s’inicia el grup de recerca canina?
Existeixen dos tipus d’Unitats Canines, les de Bombers, Mossos d’Esquadra i també les Agrupacions de Voluntaris.
Estem parlant de fer una labor social per salvar vides, per tant cal formar-se adequadament. El caràcter de voluntari no exclou el concepte de professionalisme.
Tot comença quan coincidim en un Postgrau en ensinistrament de gossos de recerca i rescat, a la Universitat de Barcelona. Més de 700 hores lectives; tot un any en què dedicàvem els caps de setmana a aprendre com formar-nos de forma seriosa en aquesta especialitat.
Per què la creació d’un grup de recerca?
Aquesta idea sorgeix per la nostra passió pels gossos, però la creació d’un grup caní de recerca acostuma a néixer de la bona voluntat i l’entusiasme d’algunes persones que generalment provenen del sector caní i/o del sector de les emergències, que volen dedicar el seu temps i la seva afició a causes humanitàries. És quelcom que a molts els crida l’atenció, ho veuen com una activitat divertida, tanmateix amb un toc d’aventura, però la realitat és que es treballa molt fort. S’han de tenir gossos ensinistrats per aquesta funció.
Per posar en funcionament una Unitat Canina de Recerca, hi ha prou amb els gossos i els guies?
Tant de bo fos així, però hem hagut de comprar els uniformes, els gossos, el material d’ensinistrament, l’assegurança, serveis veterinaris, i tot que una sèrie de material que subvencionem nosaltres mateixos i amb la inestimable ajuda d’entitats com la Fundació Alchimia Solidària que amb la seva implicació ens permet ser millors cada dia.
Un gos de rescat necessita entre un i dos anys d’aprenentatge per estar operatiu, però després haurà de seguir un estricte programa d’entrenament durant TOTA LA VIDA.
L’entrenament d’un grup de rescat ha de ser constant, almenys dues o tres vegades per setmana, durant tot l’any. I en qualsevol circumstància climatològica, ja que guies i gossos hauran d’estar acostumats a treballar en tot tipus de situacions, terrenys i temperatures.
Encara que aquesta bona voluntat i entusiasme són part important de l’èxit, definitivament no són prou. Si es vol arribar a triomfar, el que suposa treballar amb els gossos de forma eficaç en emergències reals, també és obligatori considerar seriosament la planificació que donin coherència a la iniciativa i per això és necessari comptar amb un grup, per poder ensenyar als gossos és necessari que algú faci de “víctima” (figurant) i és tant o més important ser un bon figurant com un bon guia.
Els tipus d’entrenaments són diversos, fem entrenaments de recerca en grans àrees, fem entrenaments en zones urbanes, fem entrenaments en boscos amb diferents tipus de vegetació per acostumar-los a la recerca d’excursionistes, boletaires, etc… Fem entrenaments en edificis col·lapsats (en runes), perquè els gossos s’acostumin a treballar amb elements que són inestables sota els seus peus i trobar persones que puguin estar soterrades.
És molt dur, però hem de tenir en compte que aquests gossos quan treballen s’ho prenen com un joc i que amb el seu esforç (i el nostre), algun dia salvarem vides humanes.
I no ho fem sols, fem una labor social amb equips de persones i entitats, tant públiques com privades, que estan amb la nostra causa, la causa de tots, quan la vida d’una persona es troba en perill i ningú sap on és.
És una activitat que val la pena, no creuen?
Deixa un comentari